Quin canvi a aquestes alçades! Ja fa temps que em rondava pel cap dedicar-me a alguna cosa radicalment diferent al que fins ara m’havia dedicat. Cada cop més, des de fa cinc o sis anys, sentia més i més atracció per l’artesania, sobretot per la cistelleria, i vaig començar a assistir a cursos per a principiants. Ja en aquell moment sentia que algun dia posaria l’artesania per davant de l’ofici que fins llavors havia tingut. I, sense pressa, la vida m’ha anat portant a fer-ho.
Fa un temps, en una conversa on expressava el meu desig, vaig recordar a la Teresa Pallarés. És una encantadora senyora d’Arnes (Terra Alta) que va rescatar la manera de fer les candeles dels nostres avantpassats. Dic els “nostres” perquè les meves arrels també són d’Arnes, allà hi va néixer la meva iaia i jo hi he passat tots els estius de quan era petita i bona part del meu temps lliure quan he estat gran.
En aquella conversa jo explicava com la Teresa treballava la cera verge i en aquell moment va sorgir la idea de demanar-li si m’ensenyaria a fer-ho i la possibilitat de dedicar-me a fer espelmes amb la cera verge de les abelles d’Osona.
Em va il·lusionar molt el projecte perquè en una mateixa acció es produeix la unió entre Arnes, els meus orígens, l’artesania, la meva passió descoberta amb els anys i Osona, el meu present.
Els últims mesos he estat treballant intensament perquè aquest propòsit es convertís en una realitat i, gràcies a l'ajuda de persones molt importants per a mi, avui s’estrena una de les parts del projecte a través de la publicació de la pàgina web i d’aquest blog.
Tant de bo us agradin les espelmes tant com a mi fer-les.
